Audiovisuals
|
||
Títol
|
Breu Descripció
|
Nivell
|
|
Vídeo de la xerrada que es va fer a l'Epicentre en el marc de la inauguració del XII Comarcal JussàEducació
|
Internivells
|
Elements de memòria
Elements urbans
|
||
Nom
|
Situació
|
Breu descripció
|
Casa Baió
|
c/ Major, 24
Sort
|
Casa de Magdalena de Giralt, Senyora de
Bressui, segona dona del general Moragues. En aquesta casa l’esmentat general
hi resideix durant diferents períodes.
A la façana de l’edifici es pot veure
una placa identificativa erigida el 1966.
|
Grup escultòric
general Moragues
 |
Jardins de
casa Mauri
La Pobla de
Segur
|
Actualment, presideix
aquestos jardins per la banda de ponent l’escultura del General Moragues,
monument commemoratiu de l’11 de setembre, diada nacional de Catalunya. És un
homenatge a l'heroi màrtir general Moragues, un dels militars que van
protagonitzar la resistència de Barcelona durant
el setge de l’exèrcit del rei Felip V al 1714. La mort del general va
ser utilitzada pel rei com a exemple del càstig que rebien els traïdors a la
seva causa.
Es tracta d’una
escultura feta en pedra, bronze i ferro per Antoni Borrell i Pujol. Aquest
monument constitueix una representació dels fets històrics que commemora: el
bust del General Moragues està embolcallat per una flama que simbolitza el seu encès sentiment patriòtic cap a
Catalunya. La donzella, que ofereix una espasa al
general, representa Catalunya a punt de morir quan el rei Felip V va suprimir
les institucions catalanes. La gàbia que es troba al seu costat, on els
assassins del general van guardar el seu cap exposat a les muralles de
Barcelona durant dotze anys, apareix aixafada, com a símbol de la victòria
del sentiment patriòtic enfront de la repressió.
|
|
|
Av. Comtes del
Pallars
Sort
|
El monument consisteix en un bust creat
per l’escultora Rosa Martínez i és basat en el que Lluís Pujal, historiador
nascut a Sort, va lliurar al seu torn a l’Ajuntament de la vila.
|
Carrer
Onze de Setembre
|
Tremp
|
Ubicat
perpendicular a el passeig Pompeu Fabra.
|
Administració i distinció
|
|
Nom
|
Observacions
|
Corregiment de
Talarn
|
L'any 1716, la nova administració
nascuda del règim de Nova Planta va crear el corregiment de Talarn, ja que
aquesta vila va donar suport al bàndol
de Felip V durant la guerra de Successió. El corregiment comprenia l’antiga sotsvegueria del Pallars.
Talarn fou el cap del corregiment fins a mitjans del segle XIX
|
Títol de fidelíssima a Tremp
|
Tremp,
durant la guerra de Successió (1705-1712) s’alineà al costat de l’arxiduc
austríac (Carles III) i aquest, com agraïment, li concedí el títol de
fidelíssima. Aquests títol figura a l’escut de la ciutat de Tremp.
|
Personatges
| |
Nom
|
Breu biografia
|
General Josep Moragues
(1714, Sant Hilari de Sacalm- 1715,
Barcelona)
|
En Josep de Moragues i Mas nasqué a Sant Hilari Sacalm el
1669. A partir del 1694, amb 25 anys, lluità contra la invasió borbònica de
Catalunya durant la Guerra dels 9 Anys (1688-1697),
Partidari de la successió en la
Casa d'Àustria formà part de la colla Vigatans que el 1705 s'alçaren en armes
contra el Virrei borbònic Francisco de Velasco i propiciaren el Tractat de
Gènova entre Catalunya i Anglaterra, mitjançant el qual Catalunya entrava en
la Guerra de Successió pel bàndol aliat.
El 1707 Josep Moragues fou ascendit al grau de General de Batalla i
nomenat Governador de la fortalesa de Castellciutat - Seu d'Urgell.
Des del 1707 a 1713 es féu
càrrec de la defensa de la frontera del nord i hagué de coordinar la resistència
contra les recurrents incursions franceses sobre territori català. Després de
la Traïció Anglesa el 1713 continuà com a Governador de la fortalesa de
Castellciutat. Resistí fins el 28 de setembre
de 1713 quan va capitular la fortalesa de Castellciutat en unes condicions avantatjoses.
Després de la capitulació es retirà a Sort a principis de 1714 amb les tropes
catalanes resistents a la zona del Pallars i la Cerdanya.
Reprengué la lluità al front
exterior a la fortalesa de Cardona fins el 18 de setembre 1714, quan s'acollí
a la capitulació de l’esmentada
fortalesa.
El 21de març de 1715, amb 46
anys, fou capturat per les tropes borbòniques quan intentava fugir de
Catalunya. Fou
executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als
traïdors: fou arrossegat viu pels carrers, fou decapitat i el seu cos fou esquarterat.
La seva calavera decapitada fou penjada en una gàbia al Portal de Mar de
Barcelona com a escarni a tots aquells que es resistissin a la tirania
absolutista borbònica i a l'administració dels seus lacais botiflers
Més informació:
|
Armengol Amill
(1665, Bonestarre - Cotrone, 1732) |
Va ser coronel del regiment de fusellers
de muntanya en la Guerra de Successió. Lluita al costat d’altres militars com
Josep de Moragues, al Maresme, Osona, el Vallés, el Llobregat, el Bages i la
defensa de Barcelona entre 1712 i el 1714. Després de la capitulació de
Barcelona rebé l’ordre de replegar-se a Cardona, fou empresonat a Verges i
dut a la presó de Girona, d’on fugi
cap a França. Posteriorment es va incorporar a l’exercit austríac. A
partir de 1718 va governar el castell de Cotrone, on va morir.
Més informació:
|
Llibres
|
|||
Tipus
|
Nom
|
Breu descripció
|
Nivell
|
Crónica de Talarn
V. Bosch
Garcineu Edicions
|
Fotocòpia
CRP Pallars
|
Fragment del llibre a on es pot trobar una breu cronologia dels fets
abans, durant i després de la guerra del 1714, emmarcats a Talarn.
|
Cicle
superior Primària / ESO
|
Historia de la Antigua villa, hoy cuidad de Tremp
Miquel Lledós i Mir
|
Fotocòpia
CRP Pallars
|
Fragment del llibres a on es relata el desenvolupament i les
conseqüències de la guerra de Successió a Tremp
|
Cicle
superior Primària / ESO
|
A l’ombra del castell
Esterri i les Valls d’Àneu del 835 al 1939
J. Ribera
Pagès editors
|
Fotocòpia
CRP Pallars
|
Fragment del llibre a on es relaten els fets del 1714 al Pallars Sobirà
|
Cicle
superior Primària / ESO
|
